Parròquia de Sant Salvador del Vendrell

L’any 1775 el rector, Mn. Manuel Aumetell, junt amb els obrers de la parròquia i l’ajuntament de la vila, en veure que el Sr. Lluís Bonifás, escultor, se n’havia anat a treballar al cor de la catedral de Lleida i que no el podien retenir perquè no hi havia cap contracte signat per acabar el retaule de l’altar major, determinen fer un orgue per a l’església, que s’havia edificat uns anys abans, amb l’objectiu de poder-hi celebrar amb major solemnitat els seus oficis.
El dia 28 d’octubre de 1775 se signa el contracte entre Mn. Manuel Aumetell Ferrer i l’orguener Ludving Scherrer que es comprometia a construir un orgue de 1583 flautes al preu de 1575 lliures.
El dia 25 d’abril de 1776 es ratifica el primer contracte i s’acorda afegir una cadireta proporcional a l’orgue de 340 flautes, amb dues torres i l’escultura corresponent, per un preu definitiu de 2250 lliures, exceptuant la fusta, i amb un total de 1923 flautes.
L. Scherrer procedia d’una nissaga d’orgueners suïssos dels que en destaca Samson Scherrer. Va ser cridat a molts llocs. Els seus treballs més coneguts es troben a França, Catalunya (Lleida, Valls…) i a les illes de Menorca i Eivissa.

L’orgue del Vendrell és un dels pocs orgues catalans que ha arribat fins als nostres dies i, fins i tot, és l’obra més completa que es conserva de tots els orgueners Scherrer.
Abans de l’última paga feta a L. Scherrer, es feu visurar l’orgue. La feina s’encarregà a Joaquim Vicente, organista de la catedral de Tarragona; Felip Aloy, organista de Riudecols; i Josep Prius, mestre estanyer de la ciutat de Tarragona. Els experts declaren: Es de tan elevat ingeni tota la fábrica i construcció de dit orgue (…) que dins de breu teps será dit fabricant o factor de orgas don L. Scherrer el non plus ultra. Així ho certificam y firmam vuy als 20 de abril de 1777.
Posteriorment, s’han anat succeint restauracions i reparacions de l’orgue:
1792- Giusseppe Vandunneghem, orguener italià, es va comprometre a espolsar bé l’orgue i desmuntar-lo, donar el to corresponent a cada flauta i afinar l’instrument.
1860- Es van fer unes despeses per restaurar i afinar l’orgue per part de Joan Toldrà, el Matines.
1884- Restauració per part de Joan Florenzano, orguener italià que estava per aquesta zona reparant orgues.
1929- Pau Casals sentia un gran afecte per l’orgue, ja que el seu pare n’havia estat organista. El dia 8 de novembre de 1928 el mestre Pau Casals i la Fábrica de órganos de Ntra Sra de Montserrat S.A. signen el contracte de restauració de l’orgue, que serà traslladat al centre del cor de l’església. Durant la guerra no es destruí l’orgue, com va passar a molts altres orgues de Catalunya.
1963- El taller d’en Rogent, amb la direcció tècnica de Gabriel Blancafort, es va encarregar de restituir la cadireta, avançar l’orgue major i elevar-lo de nivell, a més d’afegir-hi un pedaler de 30 notes.
1983- Mitjançant una iniciativa popular es va aconseguir fons per arreglar l’orgue. Els treballs s’encarregaren a Gabriel Blancafort i van consistir en la neteja, reparació dels tubs, restauració del teclat i de la manxa, i afinament. També es va restaurar la part exterior, es retituiren motllures i es decorà la cadireta de l’orgue a càrrec d’en Jaume Nin.

Actualment, i fins el 22 d'octubre de 2010, es porta a terme als tallers dels organers Germans Desmotes a Landete (Conca) el minuciós treball de restauració profunda i integral de l'orgue. Els podeu seguir pas a pas, al blog dels Amics de l'orgue que trobareu amb enllaç directe a la pàgina principal.