|
Ahir, el Jan de quart de Primària, a classe de Religió em va fer aquesta pregunta...
- A veure, tu saps, qui és Déu ?, perquè ho he preguntat a diferents persones i no m’ho saben explicar.
- Jan, t’ho puc respondre, però no és fàcil i menys que ho puguis entendre a la teva edat.
- I per què no?
- Perquè Déu mai no l’ha vist ningú i és tan, tan gran que no ens el podem imaginar , ni entendre del tot mai.
- No entenc res.
- Per començar he de dir-te que Déu diu de si mateix que:”Sóc el que sóc”.
- I què vol dir això?
- Que és el més gran, l’Etern, l’Altíssim, el Totpoderós, el Misericordiós...i l’Únic. Tot això ho trobem escrit al llibre sagrat dels jueus, dels cristians i dels musulmans, que com bé saps són les tres religions més importants que creuen en un sol Déu, que és el mateix.
- Sí, però no m’ho pots fer més fàcil per entendre-ho ? No en sabem res més?
- Sí, el gran Mestre dels cristians, que és Jesús, ja saps que per explicar el que volia ensenyar, sempre feia servir comparacions.
- Quines?
- Recordes la paràbola del “pare bo”, o la del “bon pastor”?
- Sí, encara les recordo una mica.
- Recordes que Jesús compara aquell pare bo que perdona el fill petit, que li demana el que li pertocava, que ho malgasta tot i torna al seu pare, que el perdona i fa celebrar una festa, amb Déu mateix que sempre està disposat a perdonar, quan les persones es penedeixen i li demanen perdó ?.
- Sí, ara m’ha vingut tota la paràbola a la memòria.
- Doncs amb aquest exemple pots tenir una resposta, tot i que només són comparacions per fer-les entendre a tothom.
- N’hi ha prou en fer comparacions?
- Jesús, que és el millor Mestre per als cristians, no pas jo, ell sabia molt bé el que es deia.
- Jo pensava que Déu era més gran que tot això que m’expliques.
- Tens raó, de tan gran que és, no el podem descriure, ni representar-lo tal com és.
- Què vols dir amb això?
- Bé, ja és hora d’acabar la classe i veig que els teus companys no ho segueixen gaire aquesta conversa.
- Per què no m’ho expliques més a l’hora del pati?
- D’acord, Jan. Demà a l’hora de l’esbarjo em véns a trobar i continuaré explicant-t’ho.
- Gràcies, Jordi-Lluís.
- De res. Ja saps que preguntes com aquestes, m’agrada de contestar-les.
El Jan és un noiet inquiet i saberut, que no para mai de fer-me preguntes interessants i intel•ligents... i jo faig els possibles per donar-li respostes.
Aquí en aquest espai us en puc fer cinc cèntims, per compartir-ho amb tots vosaltres: pares, mares, catequistes i avis que també heu de donar respostes als vostres vailets.
Tornarem a estar en contacte. Adéu-siau.
|
