PREGUNTES AMB RESPOSTA

DÉU VA CREAR EL MÓN?

El Jan no para de fer preguntes a classe de religió. Aquest curs s’han apuntat alguns alumnes més, que també tenen moltes inquietuds i de tant en tant aixequen la mà per posar qüestions prou interessants.

Hem acabat de llegir el relat de la creació del llibre del Gènesi de la Bíblia i ara en Mario em diu:

-No estic d’acord amb aquesta lectura. La mestra ens ha explicat que la naturalesa és el resultat final d’una explosió que fa uns 15.000 milions d’anys va succeir.

- Sí, és la hipòtesi del Big-Bang o explosió originària, que explica que això va succeir al principi i d’allí en va sortir l’univers. Nosaltres vam aparèixer a la terra després de milions i milions d’anys.

- Aleshores Déu no va crear el món en sis dies i el setè va descansar?

- La Bíblia no és un llibre científic, sinó religiós i moltes vegades ho explica a través  de símbols que cal saber entendre.

- Però és un conte?

- La Bíblia a vegades fa servir contes o narracions per explicar les coses importants, perquè anaven dirigits a gent que no sabia llegir i el conte els ajudava a recordar-ho.

- Així cal fer cas d’aquests relats religiosos?

- No s’han d’interpretar al peu de la lletra. Els relats religiosos no pretenen descriure com és el món, sinó quin sentit té que hi hagi món, o que hi hagi persones sobre el planeta Terra. No es tracta de creure el que diu, sinó el que  vol dir.

-  Els científics que descobreixen i estudien tantes coses, no ho saben?

- En cap llibre científic es pot trobar: Com puc trobar la felicitat? Què m’espera després de la mort? Quina missió tinc en el món? Hi ha moltes preguntes més sobre el sentit de la vida, que els científics no ens poden donar cap resposta.

- Així, la creació què és? Es pot demostrar?

- És un contingut de la fe i, una doctrina del pensament. Altres religions també creuen en la creació de Déu. No hi ha cap demostració que pugui convèncer que el món va ser  creat per Déu. És una qüestió de fe.

- No t’entenc.

- Vull dir, que Déu dóna l’impuls inicial i després tot sembla que funcioni sol. És feina dels científics anar descobrint aquest funcionament.

- I si un no hi creu, què passa?

- No passa res. Déu t’estima igualment, no pot deixar d’estimar-te. També els pares t’estimen i no sempre creus.

- Tu hi creus?

- És creïble que Déu, que té un poder infinit, va fer sortir del no-res la matèria. Ell ha estat la Intel·ligència creadora que ha programat les lleis i s’ha servit d’un llarg procés causal fins arribar al moment present.

- Però, si no hi ha res, no pot sortir res!

- Nosaltres no podem fer sortir res del no-res, però Déu, que tot ho pot, pot crear matèria i pot donar vida.

- I què en treu Déu de crear el món?

- Res. No n’espera res, perquè si n’esperés alguna cosa, si ho hagués fet per alguna utilitat o interès, ja no seria Déu. Déu, que és Amor, és creador. La creació és fruit d’un Amor generós, infinit, que es vessa fora de si mateix.

- Així és tema d’amor?

- I tant. No ho fa per interès. L’amor és desinteressat o no és amor. No es pot explicar d’una forma racional. D’acord?

- Gràcies per l’explicació. Ara començo a entendre-ho una mica.

- De res. Penseu-hi, però, segur que el proper curs, m’ho tornareu a preguntar.

Jordi-Lluís Rovira.

(Inspirat en el llibre: Ah,sí?  D’en Francesc Torralba.)

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

TU SAPS QUI ÉS DÉU?

Ahir, el Jan de quart de Primària, a classe de Religió em va fer aquesta pregunta...

- A veure, tu saps, qui és Déu ?, perquè ho he preguntat a diferents persones i no m’ho saben explicar.
- Jan, t’ho puc respondre, però no és fàcil i menys que ho puguis entendre a la teva edat.
- I per què no?
- Perquè Déu mai no l’ha vist ningú i és tan, tan gran que no ens el podem imaginar , ni entendre del tot mai.
- No entenc res.
- Per començar he de dir-te que Déu diu de si mateix que:”Sóc el que sóc”.
- I què vol dir això?
- Que és el més gran, l’Etern, l’Altíssim, el Totpoderós, el Misericordiós...i l’Únic. Tot això ho trobem escrit al llibre sagrat dels jueus, dels cristians i dels musulmans, que com bé saps són les tres religions més importants que creuen en un sol Déu, que és el mateix.
- Sí, però no m’ho pots fer més fàcil per entendre-ho ? No en sabem res més?
- Sí, el gran Mestre dels cristians, que és Jesús, ja saps que per explicar el que volia ensenyar, sempre feia servir comparacions.
- Quines?
- Recordes la paràbola del “pare bo”, o la del “bon pastor”?
- Sí, encara les recordo una mica.
- Recordes que Jesús compara aquell pare bo que perdona el fill petit, que li demana el que li pertocava, que ho malgasta tot i torna al seu pare, que el perdona i fa celebrar una festa, amb Déu mateix que sempre està disposat a perdonar, quan les persones es penedeixen i li demanen perdó ?.
- Sí, ara m’ha vingut tota la paràbola a la memòria.
- Doncs amb aquest exemple pots tenir una resposta, tot i que només són comparacions per fer-les entendre a tothom.
- N’hi ha prou en fer comparacions?
- Jesús, que és el millor Mestre per als cristians, no pas jo, ell sabia molt bé el que es deia.
- Jo pensava que Déu era més gran que tot això que m’expliques.
- Tens raó, de tan gran que és, no el podem descriure, ni representar-lo tal com és.
- Què vols dir amb això?
- Bé, ja és hora d’acabar la classe i veig que els teus companys no ho segueixen gaire aquesta conversa.
- Per què no m’ho expliques més a l’hora del pati?
- D’acord, Jan. Demà a l’hora de l’esbarjo em véns a trobar i continuaré explicant-t’ho.
- Gràcies, Jordi-Lluís.
- De res. Ja saps que preguntes com aquestes, m’agrada de contestar-les.